Vancouver

En els camins que tallen roig la posta de Sol
Dos veus xiuxiuejaven baix sota un roure fort
I la verdor del sotabosc teixia un record

Sota una pluja sense estels es pot sentir prou bé
Les veus d'una ciutat planyent, amb el cor trencat
Però la humitat dels seus carrers no hi serà demà

I l'espessor del bosc frondós
I el color del cel brillant
I, de fons, els vells udols d'un llop perdut
Tenen ara més bon gust si ets aquí

Entre la boira del matí, es pot dibuixar al mar
La silueta d'uns vaixells que vaguen sense rumb
I les sirenes són les veus que avisen el port

I a la muntanya on la neu hi fa vida tot l'any
Ressonen veus de l'univers, mentre van pintant
L'aurora boreal que hi ha en un vent de pau

I l'espessor del bosc frondós
I el color del cel brillant
I, de fons, els vells udols d'un llop perdut
Tenen ara més bon gust si ets aquí

En els teus ulls puc veure el paisatge
D'un moment que já ha transcendit
Que amb els anys no tindrà la importància
Que tenia quan eres aquí
Però el record clar i la teva imatge abstracta em fan pensar (em fan pensar)

En l'espessor del bosc frondós
I en el color del cel brillant
I, de fons, els vells udols d'un llop perdut
Tenen ara més bon gust si ets aquí
Tenen ara més bon gust si ets aquí
Tenen ara més bon gust si ets aquí